BURROS, TARTANAS I COTXES DE LÍNEA

A la foto l'entrevistador advertint a la entrevistada que tindrà que dir la veritat i nomès tota a veritat...

Entrevista amb la iaia Roser (2):

-Com eren els cotxes de línea?

- Era una tartana. Tartana de la Seu a Andorra. I avans anavem amb burros...

Es tenía que viatjar amb caballeries i nosaltres amb el "Perico"...

La tartana de la Sant Julià a la Seu d'Urgell valía tres rals. I despres una pesseta.

Anys després va haber-hi el cotxe de línea de Puigcerdà a la Seu. I de la Seu a Andorra un altre.

Foto: Cotxe de línea entre Puigcerdà i La Seu. Any 1944.

-Com era un dia d'aquells temps?

- Si anavem a treballar ens aixecavem i treballavem de les 6 a les 8. Feiem mitja hora de descans i després fins a les 12. Una hora de descans i fins a les 6 de la tarda. El col.legi era de 9 a 12 els matins i de dos quarts de dues a les cinc per la tarda.

-Recordes alguna anècdota?

- No

- Quan vas veure el primer cotxe?

- A la Seu... No sé... A la Seu haviem anat al teatre i al cine.

- I quan va arrivar el primer cotxe a Sant Julià?

- Quan van fer la carretera. El primer dia van pujar cotxes de tot arreu. Potser van arrivar a ser uns cinquanta. ¡Als cotxes les dones anaven tapades amb xals i els homes amb gorres d'aviador! I molt tapats per el fred. ¡Jesus Senyor! D'on podíen sortir tants cotxes? -deia tothom. I quina pudor a benzina que van deixar... Venien de Barcelona i de Madid. Aqui els hi van posar una taula a la carretera i els van anar donant un refresc a cada un. Jo deuria tenir deu o dotze anys.

-Del primer viatge a Barcelona recordes alguna cosa?

- No

- I de l'arrivada a Barcelona?

- Vem arrivar a la Estació del Nord. Allá m'esperaven els Mestrets que eren d'aqui. Era el germà del meu cunyat. M'en vaig anar a casa del Pere, el meu cunyat, germà de l'oncle Josep i allí vaig estar fins que em van trovar uana casa per anar a servir. a Gràcia. Els senyors es deien Pere i María i es van portar prou be amb mi. No hi vaig quedar molt perque em van posar de ninyera i no m'agradava i m'en vaig anar a una altre casa del Passeig de Gràcia.

Fabrica de La Canadiense. L'any 1919 la CNT va convocar una vaga el 5 de febrer. Primer l'exercit va restablir el servei. Després va acabar en vaga general, es va declarar l'estat de guerra i van haber-hi 3000 detinguts.