dissabte, 27 de març del 2010
dilluns, 22 de març del 2010
IAIA ROSER (5): FESTA MAJOR I BALL
Festa najor de Sant Julià el 27 de juliol de 1905. Ball de sardanes, contrapás i correntes."Tots els diumenges a la tarda anavem a ballar a la Plaça. Tocaven amb acordeón...
Per carnaval, Pasqua i per la Festa Major pujava l'orquestra de la Seu d'Urgell. Aixó sí, pel dematí tothom anava a missa i per la tarde al rosari. S'havia de portar la cadira a l'esglessia... "
IAIA ROSER (4): PRETENDENTS
Cambrils anys 20: Platja del Sorral
- A Cambrils vas lligar?
- Mentres estava a Cambrils em van sortir dos pretendents. Un era vuit o nou anys més gran que jo, ric, de bona situació i era "un trós de pa", però em va semblar massa gran.
Va anar a demanarme la mà per medi del "senyor". Però jo vaig dir que era massa jove encara i que no havía fet pensament de casarme...
Després vaig pensar que va ser una tontería deixar-ho estar, doncs a Cambrils s'hi estava molt be i amb la seva familia... en fí coses que es pensen...
L'altre era el de l'únic estanc del poble. Aquell m'enpaitava per tot arreu i jo tenía que esquivar-lo...
El lloc per trovarse la joventut era a la font. Una gran font on tothom anava a buscar l'aigua. Ell sempre m'esperava allà i em deia quatre coses... Però a aquell no em va fer res dirli que no.
Quan jo men vaig anar de la casa de Cambrils va venir a suplirme la filla de la "ama" i aviat es va entendre també amb el xòfer. Quan la seva mare es va enterar diuen que l'empaitava amb un ganivet... En fí, aleshores van sortir tots els draps bruts i va resultar que al "senyor" li havien robat trajes, roba, sabates, puros i diners. Doncs la "ama" feia les compres i sempre estafava. Total que la filla va anar a un reformatori, la mare a la pressó i el xòfer, per influència, va tornar a Andorra.
Aquest xòfer va ser un dels tres que van pujar durant la guerra civil a Andorra, amb una llista dels que tenien que matar aquí. Al final va acabar a la presó i el van expulsar a França. Anys després va tornar a Andorra i va viure com Deu mana. M'el vaig trovar ara farà uns deu anys a Andorra i va estar la mar de content de veurem. Inclús em va fer rebaixa en tot el que li vaig comprar. Suposo que pensaría que jo no sabía res d'ell. Ara ja es mort.
dissabte, 20 de març del 2010
IAIA ROSER (3)
La iaia Roser i l'avi amb la tieta Mª Rosa el dia del seu casament. - quan parles dels "senyors" qui son?
- No sé... després de la casa del Passeig de Gràcia m'en vaig anar a Cambrils. Quasi hi vaig estar tres anys. Eren uns tals Jose Mª Balcells i Nieves García. A mi no m'agradava Barcelona i per aixó hi vaig anar.
-Perquè no t'agradava Barcelona?
- Mira... no m'agradava. A Cambrils hi vaig estar molt a gust. Com si estigués a casa. Estavem a Cambrils nou messos i veniem a Barcelona per Nadal. I ens quedavem fins febrer. Em van tractar molt be. Fins que van tenir el crio, una nena. Aleshores la senyora va dir que per criar era millor una castellana i així va venir una "ama seca", es a dir que no donava el pit al nen.
Enseguida vaig veure qye l'ama era una borratxa i una puta...
Jo no vaig voler dir res doncs la senyora estava encantada d'ella.
Pero una nit me la vaig trovar estirada al passadís amb una borratxera de campionat. Un altre dia vaig entrar a la seva habitació i estava banyant a la nena a lo bruto. Però l'endemà la senyora encara em va dir que perqué entrava a l'habitació d'ella...
Després va venir un xòfer, de Sant Julià també, era nebot dels del Hotel Pol, i aquell tambè era un cas. Enseguida es va "entendre" amb l'ama. Tant es així que jo, al venir a passar els messos d'hivern a Barcelona em vaig busca una altre casa..
dijous, 18 de març del 2010
CAL BOU
Quan la iaia Roser diu que la seva familia venía de Cal Bou es refería a aquest Cal Bou?Tot indica que sí. ara es una casa de Turisme Rural i la persona de contacte es Albert Casal Duró. Es a dir els cognoms de la familia. I està a Fontaneda.
BURROS, TARTANAS I COTXES DE LÍNEA
A la foto l'entrevistador advertint a la entrevistada que tindrà que dir la veritat i nomès tota a veritat...Entrevista amb la iaia Roser (2):
-Com eren els cotxes de línea?
- Era una tartana. Tartana de la Seu a Andorra. I avans anavem amb burros...
Es tenía que viatjar amb caballeries i nosaltres amb el "Perico"...
La tartana de la Sant Julià a la Seu d'Urgell valía tres rals. I despres una pesseta.
Anys després va haber-hi el cotxe de línea de Puigcerdà a la Seu. I de la Seu a Andorra un altre.
Foto: Cotxe de línea entre Puigcerdà i La Seu. Any 1944.-Com era un dia d'aquells temps?
- Si anavem a treballar ens aixecavem i treballavem de les 6 a les 8. Feiem mitja hora de descans i després fins a les 12. Una hora de descans i fins a les 6 de la tarda. El col.legi era de 9 a 12 els matins i de dos quarts de dues a les cinc per la tarda.
-Recordes alguna anècdota?
- No
- Quan vas veure el primer cotxe?
- A la Seu... No sé... A la Seu haviem anat al teatre i al cine.
- I quan va arrivar el primer cotxe a Sant Julià?
- Quan van fer la carretera. El primer dia van pujar cotxes de tot arreu. Potser van arrivar a ser uns cinquanta. ¡Als cotxes les dones anaven tapades amb xals i els homes amb gorres d'aviador! I molt tapats per el fred. ¡Jesus Senyor! D'on podíen sortir tants cotxes? -deia tothom. I quina pudor a benzina que van deixar... Venien de Barcelona i de Madid. Aqui els hi van posar una taula a la carretera i els van anar donant un refresc a cada un. Jo deuria tenir deu o dotze anys.
-Del primer viatge a Barcelona recordes alguna cosa?
- No
- I de l'arrivada a Barcelona?
- Vem arrivar a la Estació del Nord. Allá m'esperaven els Mestrets que eren d'aqui. Era el germà del meu cunyat. M'en vaig anar a casa del Pere, el meu cunyat, germà de l'oncle Josep i allí vaig estar fins que em van trovar uana casa per anar a servir. a Gràcia. Els senyors es deien Pere i María i es van portar prou be amb mi. No hi vaig quedar molt perque em van posar de ninyera i no m'agradava i m'en vaig anar a una altre casa del Passeig de Gràcia.
Fabrica de La Canadiense. L'any 1919 la CNT va convocar una vaga el 5 de febrer. Primer l'exercit va restablir el servei. Després va acabar en vaga general, es va declarar l'estat de guerra i van haber-hi 3000 detinguts.
dimecres, 17 de març del 2010
SENSACIONAL EXCLUSIVA: ENTREVISTA A LA IAIA ROSER (1ª PART)
Roser Sastre i Duró de Cal Bou- Quin dia vas neixer?
- El 15 de juliol de l'any 1902... que no vaig neixer el 15 de juliol sino que va ser el dia que em van batejar. Aqui sempre posen del dia del bateig, o sigui que no sé el dia que vaig neixer... Pero se l'any i que va ser a Sant Julià de Loria.
- Còm es deien els teus pares i germans?
- Els pares Francisco i Rosa i tenía una germana més gran que es deia Antonia
-Es deia o es diu?
- Es diu. Hem porta quatre anys.
- Vivia algú més amb vosaltres?
- No. Quan era petita vivien els avis... el pare del meu pare i una tia sorda...
No saps què vaig fer-li un dia a la tía?:
Ella dormía a un catre i roncava molt. Jo em pensava que els sords no sentien res i vaig anar poc a poc i li vaig fer un pessic. Ella va cridar aleshores amb totes les seves forces:
¡LLAMP QUE ET FERÍS!!!
i del susto que m'en vaig endur encara corro!!!
Va morir a la edat de 96 anys.
- T'en recordes de la Guerra? (ens referim a la 1ª Guerra Mundial, 1914-1918)
- Home... sí que m'enrecordo. Carai! I tant!...
Sé que vem anar a França a casa uns tios, per la vendimia i jo volía quedarme d'infermera, però em faltava un any per l'edat i no vaig poder quedarme.
El tío es deia Josep Moliné i tenía tres fills: Josep, María i Antoine. L'Antoine era mariner i després va ser aviador. Mai més hem sabut res més d'aquella familia.
-Quan vas fer el primer viatge a Barcelona?
- Als disset anys, el 21 de desembre de 1919. El dia 21 vem fer nit a la Seu i el 22 vem agafar el cotxe de línia cap a Barcelona. El cotxe arrivava a Calaf i a Calaf agafavem el tren fins a Barcelona. Marxavem a dematí i arrivavem a Barcelona cap a les nou del vespre.
- Aquests disset anys que vas viure a Sant Julià vas treballar?
- No. Bueno...feiem tabac a casa i una temporada vaig anar a la fàbrica. Potser hi vaig treballar un any. Vem venir a Barcelona a l'hivern.
- En aquella època, venien turistes a Andorra?
- Res de res
(Continuarà)
dimarts, 16 de març del 2010
HI HA UN MAR APROP DE CASA !!!!
M'agrada molt que em treguin a passejar. Perque a casa m'aborreixo. I jo vull veure cada dia coses noves. Aixi evoluciono. N0?
Avui estic content perque el papa m'ha portat a la platja que jo no sabia que estava tant aprop de casa. O no m'enrecordava, perque encara tinc poca memòria (Que quedi clar que per poca que en tingui, e tinc molta mes que Uzzu Buzzu i, sobretot, el Mauxini...)
M'ho he passat molt bé. He vist un gos que es banyava intentant agafar les pedres que li tirava un senyor amb barba...
I he vist molts nens patinant...
I, després hem anat a la terrassa d'un bar on els xinesos que el porten m'han fet molt de cas, mentre jo ho tirava tot per terra...
diumenge, 14 de març del 2010
dilluns, 8 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)